SANG BLAVA?

SANG BLAVA?

Curiosa STS de 12 de juny 2019 invocant la Novíssima Recopilació i lleis històriques amb més de 200 anys d’antiguitat en matèria de prescripció adquisitiva (usucapió) del títol nobiliari de Marquès. Ratifica les Sentències dictades en 1a instància i Audiència concedint als posseïdors del títol durant més de 200 anys la seva legitimació per a mantenir-lo i haver consolidat per prescripció el seu domini, malgrat no estar emparentats sanguíneament amb el primer Marquès que el va posseir fa tant temps. La línia sanguínia es va interrompre res menys que després de la defunció del primer Marquès a principis del S XIX, succeint-li un parent no consanguini, els successors consecutius del qual han vingut posseint el títol fins que un hereu directe del primer Marquès l’ha reivindicat per a si, sense èxit. El TS ratifica la seva Doctrina en el sentit d’acceptar que puguin adquirir-se per usucapió el títol nobiliari malgrat no ser el seu actual titular hereu consanguini del noble original. S’expressa de la següent manera:

“No existeix una doctrina jurisprudencial establerta per aquesta sala en el sentit que la consolidació del títol per prescripció estigui condicionada en origen en el sentit que qualsevol ruptura en la línia successòria respecte del fundador, fins i tot pel posterior esbrinament de no pertànyer al llinatge de sang qui va succeir en un moment històric determinat, suposi que calgui prescindir de la línia seguida per a recuperar el llinatge deixant a part l’ostentació de forma pública, pacífica, no interrompuda i de bona fe. El contrari vindria a trencar el principi de seguretat jurídica constitucionalment proclamat, que sens dubte quedaria seriosament compromès si després de dos-cents anys de possessió del títol per la mateixa línia -a la qual pertany el demandat- amb successives autoritzacions reals, pogués venir a reclamar el millor dret al títol qui – afirmant la relació vincular que nega en titular actual- pretén succeir afirmant la legitimitat dels qui durant tan ampli període temporal res van fer ni van al·legar sobre això.”

El dret nobiliari genera encara al nostre país un nombre considerable de conflictes judicials com el prova el fet que el TS hagi hagut de pronunciar-se en més de quaranta casos durant els últims 5 anys. Suscita moltes qüestions a la llum de la realitat actual com, entre moltes altres, a més de la qual ha estat objecte de comentari, la discriminació que pot suposar donar prevalença al successor home que a la dona, o a la disputa entre fills legítims i il·legítims.

Respecte a la prevalença de l’home, el Tribunal Constitucional i el TS van tenir l’oportunitat de pronunciar-se en contra que anés discriminatori per a la dona perquè posseir un títol és una cosa simbòlica, van raonar. No obstant això, després d’aquests pronunciaments una Llei 33/2006, de 30 d’octubre, va interferir disposant que, fins i tot sent així, no podia establir-se cap discriminació. Cal recordar el famós cas del Ducat concedit a l’expresident del Govern Adolfo Suárez per la seva tasca al capdavant de la transició espanyola i del govern democràtic quan el cop d’estat de febrer de 1983. El títol, a la defunció del Sr. Adolfo Suárez, va ser heretat per la seva filla major i no per l’home de més edat, però menor que la seva germana-, qui semblava “cridat” a rebre-ho preferentment. El TS ve acceptant l’aplicació retroactiva d’aquesta norma (STS 8/març/2008).

No s’ha resolt de la mateixa forma, ara com ara, la discriminació en contra dels fills il·legítims, on el TS va establir la mateixa Doctrina (STS de 8/3/2016) acceptant-la sota la premissa del caràcter simbòlic dels títols nobiliaris, convidant al legislador al fet que faci el mateix que ja va fer quan la va prohibir respecte a la dona en la Llei 33/2006 abans esmentada.