ESTAT ACTUAL DE LES ACTUACIONS AMB EL F.C. BARCELONA

ESTAT ACTUAL DE LES ACTUACIONS AMB EL F.C. BARCELONA

Nota: si algun client vol accedir a les resolucions que es marquen en aquest document com (PDF 1), (PDF 2), (PDF 3), (PDF 4), (PDF 5), (PDF 6), (PDF 7) poden sol·licitar-les via correu electrònic a: afectadosporelfutbolclubbarcelona@miralbellguerin.com

Produïdes les primeres resolucions judicials reprenem la informació de l’evolució de l’assumpte.

Hi ha diversos procediments judicials oberts en els Jutjats de Barcelona perquè la Comissió Disciplinària va ser notificant les sancions a la fi de juliol i moltes, per ser període vacacional, van ser fetes efectives en dates successives durant el mes d’agost de manera que, davant el període de caducitat de l’acció de 40 dies naturals, no va poder esperar-se al fet que tots anessin notificats posat que als primers els hagués caducat el termini per recurrir. En conseqüència, es van ser presentant demandes per grups a mesura que arribaven les notificacions i per això han recaigut en diversos Jutjats.

Tractant-se d’assumptes connexos, la Llei preveu que tots els procediments s’acumulin al més antic, en aquest cas el que va recaure en el Jutjat 7 de Barcelona. A aquest Jutjat venim sol·licitant que s’acumulin tots els altres.

Mentre no s’ha decretat l’acumulació al Jutjat 7 els altres Jutjats han anat resolent la petició de mesures cautelars que sol·licitem consistent en la suspensió de la sanció per poder accedir a l’Estadi mentre no es resolgui el procés judicial.

El Jutjat 7 la va adoptar però només afecta a 3 socis. S’adjunta la resolució (PDF 1).

Per contra el Jutjat 21 de Barcelona, en el qual impugnen la sanció més de 400 socis, l’ha denegat (PDF 2) i contra aquesta resolució s’ha interposat recurs que igualment s’adjunta (PDF 3).

El Jutjat 35 de Barcelona ha adoptat la mesura cautelar respecte a 1 soci. (PDF 4).

El Jutjat 41 de Barcelona ha decretat la mesura cautelar respecte a 1 soci. (PDF 5).

Hi ha altres Jutjats pendents d’adoptar resolució cautelar i/o acumulació de processos cap al Jutjat 7.

El Jutjat 7, el més antic, ha decretat l’acumulació al seu favor dels procediments del Jutjat 21. Els advocats del Club es van oposar a l’acumulació de processos perquè afirmen que són casos particulars cadascun dels expedients i que s’ha tractat de forma individualitzada, enfront del que ens hem oposat afirmant exactament el contrari. (PDF 6).

Cal pensar, doncs, que els principals procediments acabin en el Jutjat 7 de Barcelona en el qual s’estima que podrà ventilar-se el Judici durant el primer quadrimestre de 2019. Mentre no hi hagi una Sentència favorable als interessos dels socis reclamants no poden accedir a l’Estadi excepte els quals té al seu favor la mesura cautelar que han estat degudament informats. Alguns procediments estan pendent de resoldre’s en ells les mesures cautelars, i les denegades pel Jutjat 21 pendents de tramitar-se i resoldre’s el recurs d’apel·lació plantejat contra la seva denegació.

El Club va responent a les demandes de la forma que resulta de la primera d’elles del Jutjat 7 (PDF 7).

Les entrades dels socis sancionats en dir de la Junta, estan sent disposades gratuïtament –asseguren- en favor socis sense abonament que estan en llista d’espera. Com van assegurar no haver posat a la venda a cap moment les entrades sancionades i ho
van fer en un procés judicial, davant les proves que acrediten el contrari que ens han facilitat determinats socis, s’ha plantejat una denúncia per fals testimoniatge contra el responsable de el “seient lliure”. Aquesta declaració va constituir un dels elements pels quals el Jutjat 21 va denegar les mesures cautelars.

Si els socis obtinguessin la raó en la Sentència i ja hagués transcorregut el termini de la sanció total o parcialment, no tindrien una altra possibilitat que reclamar la reparació del dany que se li ha causat.

Alguns afectats van advertir de la celebració recentment d’una Assemblea de compromisaris del Club que pogués haver tractat sobre els assumptes que justament es troben afectats pels processos judicials i, en general, per aquest massiu procediment
sancionador.

Efectivament, hem pogut comprovar que en l’Assemblea General de compromisaris celebrada el 20 d’Octubre de 2018 passat, dins del punt general de l’ordre del dia nº 7, “Informe i aprovació de la proposta de reforma dels Estatuts”, es va acordar modificar l’Art. 73, b). Aquest precepte estatutari regula la Tipificació de les infraccions greus, i la seva apartat b), fins ara, deia que era una infracció greu: “La posada a disposició o la cessió onerosa aïllada de títol que permeti l’accés a un esdeveniment esportiu organitzat pel Club, o en el qual el Club participi, excepte quan la cessió es faci mitjançant o a favor del propi Club.
A tals efectes, s’entendrà com a onerosa tota cessió que impliqui la recepció d’una contraprestació superior al preu oficial de venda fixat pel Club o per les entitats organitzadores de l’esdeveniment”

Cal recordar que en les sancions imposades als socis els atribueix precisament la conducta d’haver cedit onerosament l’abonament per a l’entrada al clàssic del 6 de maig de 2018. Les sancions afegeixen a la *onerosidad de la cessió un fet qualificat més consistent a haver-hi cedit onerosament l’entrada a través d’una xarxa organitzada agreujant la conducta per aplicar sancions més elevades com les quals es van decretar.

La Junta sostenia que no podien cedir-se les entrades per un altre camí que no anés el “seient lliure”.

Nosaltres vam dir que no hi havia prova dels fets que s’atribueixen al soci, ni que hi hagués cessió onerosa, ni que s’hagués cedit l’abonament a una xarxa organitzada; que el soci que no va poder o no va voler anar a la trobada podia cedir l’abonament lliurement per una xifra igual o inferior la seva tarifa o preu oficial, o gratuïtament, i que no tenia obligació d’acudir al sistema de el “seient lliure” on la Junta li abona menys del 50% del preu oficial de l’entrada en un sistema que no quedava clar de quina forma opera al mercat. Afegim que cedida una entrada per un import igual o inferior al preu oficial el soci no podia d’alguna forma controlar que pogués revendre’s pel cessionari, igual que tampoc pot controlar-ho el Club amb les entrades alliberades que posa al mercat per mitjà de el “seient lliure” a través de l’empresa *TICKETMASTER”.

Per tant, hem sostingut que no podia l’Ajunta haver obligat als socis a cedir les seves entrades a través de el “seient lliure” en aquella ocasió –el clàssic-, ni durant tot el temps que porta fent-ho, sota amenaça de sanció, doncs, repetim, la cessió de l’abonament al preu oficial del partit no era onerosa i per tant no tenia sanció alguna atribuïda. Hem dit que, per tant, no és cert que en el clàssic perdés el Club les sumes de diners que ha publicat i que es correspondrien amb el 50% de l’import de l’entrada que pretenia llevar-li al soci que alliberés el seu abonament en obligar-ho a acudir al sistema de el “seient lliure”, sinó que, per contra, aquest import hagués correspost al soci.

Doncs bé, en l’última Assemblea de Compromisaris celebrada el passat 20 d’Octubre, es va introduir la modificació de l’Art. 73,b) dels Estatuts del Futbol Club Barcelona justament en aquest punt, per canviar el concepte de quan una cessió d’una abonament s’entén que és onerosa a l’efecte de considerar-ho un acte irregular i per tant sancionable; de manera que, si fins ara,
repetim, era onerosa la cessió per un preu igual o superior a l’oficial de la trobada, a partir d’aquesta modificació, es considerarà onerosa tota cessió de l’abonament per part del soci a un tercer “a canvi de qualsevol contraprestació econòmica”.

D’aquesta manera la Junta canvia el criteri en ocasió dels processos judicials oberts, i intenta donar cobertura a la seva forma de procedir que, amb aquesta modificació, es revela clarament que no era correcta, no només perquè ha sancionat a socis sense acreditar cap dels elements de la conducta que li atribueix –onerositat i venda a través d’una xarxa organitzada-, considerant –baix meres conjectures- que el soci havia transmès l’entrada per preu, sense prendre en consideració si ho havia estat per un import igual o inferior al preu oficial de l’entrada – el que podia haver fet el soci sense incórrer en irregularitat alguna-, sinó perquè durant anys ha vingut obligant al soci –sota advertiment de sanció- a acudir en tot cas al seient lliure quan desitgi cedir el seu abonament en el sistema del qual li ha restat del preu oficial de l’entrada més del 50%, la qual cosa ha vingut fent irregularment durant els últims anys.