ASSEGURANCES DE VIDA: 40 CIGARRETS Al DIA.

ASSEGURANCES DE VIDA: 40 CIGARRETS Al DIA.

En les STS de 21 i 23 de gener de 2019 el TS ha tractat sobre vicissituds de les assegurances de vida. En la primera li dóna la raó a la Companyia que no va voler pagar després d’al·legar que el prenedor/assegurat li havia enganyat sobre els seus hàbits i estat de salut; i en la segona, la hi lleva i l’obliga a pagar una pensió als hereus de l’assegurat el temps estipulat malgrat la defunció d’aquest i fins a completar el termini de la pensió.

En la STS de 21 de gener de 2019 diu el TS que el prenedor va ocultar a l’asseguradora dades sobre els seus hàbits de salut i malalties quan, preguntat expressament sobre si era consumidor habitual de tabac i alcohol, en emplenar el formulari, el va negar, quan en realitat fumava 40 cigarrets diaris des que era jove i havia sofert episodis molt greus de pancreatitis relacionats amb el consum d’alcohol. Cal significar que la defunció de l’assegurat es va produir per un càncer de pulmó.

La pòlissa es va subscriure com a contragarantía d’una operació creditícia. Diu el TS que “Les preguntes del qüestionari no van ser genèriques; és a dir, no es van limitar a si l’assegurat es considerava en bon estat de salut, a si estava o havia estat malalt, a si havia rebut o continuava rebent tractament o a si havia estat intervingut quirúrgicament (pregunta aquesta a la qual va respondre negativament malgrat que havia estat intervingut de la vesícula després de diversos episodis de pancreatitis aguda).Abans bé, consta que se li va preguntar i va negar haver estat de baixa laboral més de quinze dies en els últims cinc anys (quan si ho havia estat en diverses ocasions, i en algun cas durant períodes molt més llargs), i que se li va preguntar i va negar ser consumidor habitual d’alcohol i de tabac, contradient amb les seves respostes les dades resultants de la documentació mèdica sobre el seu estat de salut previ a la signatura de la pòlissa (que per tant l’assegurat no podia desconèixer), dels quals resultava amb meridiana claredat que la pancreatitis que va derivar en els seus problemes de vesícula i que va motivar la seva intervenció quirúrgica podia venir originada pel consum habitual d’alcohol, així com que venia consumint tabac des de l’adolescència en dosis superiors als 40 cigarrets/dia i que no va atendre la recomanació mèdica de deixar el tabac després de sofrir un pneumotòrax en 1999.”

El TS recorda, finalment, que “la doctrina d’aquesta sala sobre l’art. 10 LCS, regulador de l’abast del qüestionari, (de la qual són recents exemples les sentències 621/2018, de 8 de novembre , 562/2018, de 10 d’octubre , 563/2018, de 10 d’octubre , 528/2018, de 26 de setembre ,426/2018, de 4 de juliol , 323/2018 de 30 de maig , 273/2018, de 10 de maig , 542/2017, de 4 d’octubre ,222/2017, de 5 d’abril , 726/2016, de 12 de desembre , 157/2016, de 16 de març , i 72/2016, de 17 de febrer )es desprèn, en síntesi: (i) que l’haver de declaració del risc ha de ser entès com un haver de contestació o resposta al que pregunti l’assegurador, sobre el que a més recauen les conseqüències que deriven de la seva no presentació o de la presentació d’un qüestionari incomplet, massa genèric o ambigu, amb preguntes sobre la salut general de l’assegurat clarament estereotipades que no permetin a l’assegurat vincular aquests antecedents amb la malaltia causant del sinistre; (ii) que l’assegurat no pot justificar l’incompliment del seu deure per la mera circumstància que el qüestionari sigui emplenat o emplenat materialment pel personal de l’asseguradora o de l’entitat que actuï per compte d’aquella, sí que està provat que va ser l’assegurat qui va proporcionar les contestacions a les preguntes sobre la seva salut formulades per aquest personal; (iii) que el qüestionari no ha de revestir una forma especial de la qual hagi de dependre la seva eficàcia (acceptant-se també com a qüestionari les “declaracions de salut” que a vegades s’incorporen a la documentació integrant de la pòlissa); i (iv) que el que aquesta sala ha d’examinar és si el tipus de preguntes formulades a l’assegurat eren conduents al fet que aquest pogués representar-se a quins antecedents de salut coneguts per ell o que pogués conèixer es referien, és a dir, si les preguntes li permetien ser conscient que, al no esmentar les seves patologies, estava ocultant intencionadament dades rellevants per a l’exacta valoració del risc i causalment relacionats amb el sinistre.”

Per tant, d’un costat, cal cuidar la veracitat en la informació sobre la salut que es facilita a l’asseguradora; però, d’un altre costat, aquest no podrà sempre eximir-se de pagar la indemnització si el qüestionari és massa genèric i poc clar de manera que l’assegurat pogués no tenir consciència que l’omissió de la seva declaració pogués ser causant de la ineficàcia de l’assegurança.

Per la seva part la STS de 22 de gener de 2019 el TS, revocant la Sentència de l’Audiència Provincial, dóna la raó als hereus de l’assegurat en una pòlissa de vida que garantia una renda en cas de defunció de l’assegurat a pagar al beneficiari, en el supòsit, a la seva esposa, una pensió durant el termini de 15 anys, un pla de pensions. No obstant això va ocórrer que l’esposa va morir abans que l’assegurat, per la qual cosa la companyia d’assegurances es va negar a pagar cap pensió; va adduir que, havent-hi *pre-mort la beneficiària designada l’obligació de pagar la renda s’extingeix. El TS concedeix la pensió als hereus legals de l’assegurat i invoca, especialment, la coneguda mancada de transparència que s’ha aplicat generalitzadament per a declarar la nul·litat de clàusules bancàries en contractes de préstec, i molt singularment la coneguda clàusula sol, encara que igualment altres.
Diu el TS: “Aquesta sala considera que no és raonable esperar que una persona que no sigui experta en plans de pensions hagi de deduir per si mateixa, a partir de la informació subministrada, les conseqüències de la defunció del beneficiari abans del termini de 15 anys previst contractualment per a la denominada “renda assegurada”. En particular, ja que en un cas extrem aquesta seria la conseqüència, cal que se li adverteixi per part de la comercialitzadora i la gestora que, si l’endemà d’optar per la modalitat de cobrament de renda assegurada durant quinze anys, moren en un accident el beneficiari i la persona -en el cas, el seu cònjuge- a favor de qui s’ha establert la reversió, s’extingeix el dret al cobrament de la renda, és a dir, la prestació pròpia del pla.”
Si no està claríssimament clar en els documents signats que la defunció de l’assegurat i del beneficiari extingiran l’obligació de pagar la pensió per l’asseguradora durant el termini establert, podrà plantejar-se que els hereus legals de l’assegurat –si és l’últim a morir-, o del beneficiari. -si morís abans d’expirar el termini sencer estipulat per al pagament de la pensió-, podran percebre-les fins a la seva finalització.